Estem en l’era de la satisfacció dels desitjos per sobre de tot. El neoliberalisme econòmic ens porta també al consum dels cossos.
Un dels desitjos que més hauria de qüestionar a la nostra societat és el desig sexual, aquest que ve alimentat per la pornografia d’accés directe a cop de clic allà on siguis.
Si entréssim a valorar èticament com accedim a satisfer els nostres desitjos sexuals més foscos, podríem assegurar que millor a través d’una nina sexual que ni sent ni pateix, veritat?, però, i si a més aquesta nina ve dotada d’intel·ligència artificial i acaba sentint més que els propis humans?
Sobre distopies com aquesta hem pogut reflexionar en alguns capítols com en els de la sèrie “Black Mirror” (Netflix, 2016), o “Westworld” (HBO, 2016). La veritat és que no estem en absolut lluny d’aquesta realitat. El sexe mou milions d’euros o dòlars -segur que també bitcoins-, en el mercat mundial i les “sexual dolls” o nines sexuals ja tenen el seu espai de vendes en Internet. Únicament no és cosa només de japonesos solitaris i es distribueixen per tot el món, conquistant fins i tot els “cors?” de les dones que poden adquirir també el seu particular “Ken” de grandària “natural?”
Però no sols de sèries viu l’home -entengui’s “home” com de l’espècie “homo sapiens”- per a reflexionar. Per a commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l’Ajuntament de Lloseta, Mallorca, convidava aquest dissabte 6 de març de 2021 al teatre per a veure la proposta de la Cia.. BAAL de Dansa “Ginoide”.
Una proposta que segons la seva directora, creadora i intèrpret principal, Catalina Carrasco, suposa el punt màxim de creació de la companyia que forma al costat del seu company sentimental Gaspar Morey que és pare de la criatura, Max, que alhora es converteix en personatge de la trama que ens presenten. Segurament per a fer gala de la conciliació familiar tan aclamada per les dones, comentem entre riures amb una certa ironia en la nostra trobada després de la representació.
La dansa com a eina social i política per moure l’ànima i el pensament
Catalina ens conta que conceben la dansa com una “eina per a tocar temes socials i polítics. Per a moure l’ànima i els pensaments”. Des d’aquest compromís es feia difícil no portar també a l’espai escènic la seva realitat actual com a pares i artistes. Així van elaborar la trama, des de l’íntim i personal per a construir un personatge, Nana, i la seva realitat distòpica.
Si hi ha alguna cosa que destaca i diferència a la companyia mallorquina és que acompanya els seus espectacles d’una escenificació teatralitzada per a acostar la dansa, que a vegades pot semblar abstracta, al públic general. Catalina ens comenta que es deu al fet que segueix l’exemple dels seus referents, Pina Bausch (1940-2009) i la companyia “Peeping Tom” (2000) amb la dansa teatre i que això també els permet incidir en els pensaments.
Nana és la nina sexual que Augustin, “chief technology officer” d’una empresa multinacional demana per catàleg en la New London de 2029. Nana, encarnada per Catalina Carrasco, arriba a la vida de Augustin per a satisfer les fantasies sexuals d’un home amb poques habilitats socials que provarà amb ella postures, posicions, entre el desig i la desídia final.
Aquí Catalina Carrasco desplega el seu estudi de dansa de manera impressionant jugant amb el seu cos qual nina i convertint-lo en alguna cosa que Augustin maneja a voluntat.
El treball de Catalina en aquest sentit és admirable i ens conta que ha donat curs a la seva exploració. El resultat deixa el públic impactat i sense alè. L’obra resulta inquietant.
Com en tota relació, quan ja s’han provat mil coses i has fet de tot, què és el següent que pots fer? -ens pregunta Catalina- doncs clar!, anar “a buscar” el nen.
De la mateixa manera, Max, el petit nen-robot, s’instal·la en la vida de la parella introduint una nova variable que desmunta a la Nana-nina sexual per a convertir-la en Nana-Mamà. Igual a moltes dones-no-robots, també ens sona d’alguna cosa la història. És contra la qual venim enfrontant-nos per a conquistar els espais públics i privats com a dones en igualtat amb els homes.
La posada en escena de “Ginoide” s’acompanya també d’una gran feina de tècnica i llums de Jaume Miralles, projeccions de vídeos creats per Adri Bonsai, artista gràfica guardonada al costat de l’equip de “Wooddy & Wooddy” amb un Goya en el 2018 al millor curtmetratge d’animació, i música a càrrec de Kiko Barrenengoa, un gran conegut de l’escena mallorquina.
Catalina ens comenta la necessitat que els teatres municipals tinguin programació fixa i almenys un dia al mes programin dansa, perquè aquesta és un disciplica que és travessada per moltes altres i que hom pot valorar com imprescindible per gaudir d’una bona salut cultural.
Divendres 12 de març de 2021 a les 20h, teniu l’oportunitat de gaudir d’aquesta completa proposta artística i visual per 10€, emmarcada també en el “Març Feminista” al Teatre d’Artà per a celebrar el Dia Internacional de la Dona. Podeu reservar les vostres entrades telefonant al 971 82 97 00.
La cultura és segura i també us assegurem que l’espectacle remourà els vostres pensaments.
UnaOctava Comunicació Cultural 
Deixa un comentari